Resultats de la cerca - Sartre, Jean Paul 1905-1980

Jean-Paul Sartre

Jean-Paul Charles Aymard Sartre, més conegut com a Jean-Paul Sartre, (París, 21 de juny de 1905 - 15 d'abril de 1980) fou un filòsof, professor universitari, crític literari i escriptor (teatre, novel·la, periodisme) francès, considerat una figura destacada de la filosofia i el marxisme francesos del . Sartre va ser una de les figures clau de la filosofia de l'existencialisme (i de la fenomenologia). La seva obra ha influït en la sociologia, teoria crítica, teoria postcolonial i estudis literaris, i continua fent-ho. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 1964 tot i intentar refusar-lo, dient que sempre havia declinat els honors oficials i que "un escriptor no hauria de deixar-se convertir en una institució".

S'interessà per la filosofia des de la dècada del 1920 gràcies a la lectura d'''Essai sur les données immédiates de la conscience'', de Henri Bergson. Autor prolífic i hiperactiu, és conegut per la seva obra, especialment pels seus paradigmes filosòfics aplegats sota el nom d'existencialisme. Va deixar una colossal obra en forma de novel·les, assaigs, obres de teatre, biografies i escrits filosòfics. La seva filosofia va marcar la postguerra, i ell fou el símbol i l'arquetip de l'intel·lectual compromès. Des de la seva participació en la Resistència el 1941 fins a la seva mort el 1980, Sartre no va deixar de donar suport amb passió aquelles causes socials que li semblaven justes. Fou una mena de Voltaire del i va lluitar, incansablement, fins al final de la seva vida.

Sartre va mantenir una relació oberta amb la prominent feminista i filòsofa existencialista Simone de Beauvoir. Junts, Sartre i de Beauvoir van desafiar els supòsits i expectatives culturals i socials de la seva educació, que consideraven burgesa, tant en estils de vida com en pensament. El conflicte entre el conformisme opressiu i espiritualment destructiu (''mauvaise foi'', literalment, "mala fe") i una manera "autèntica de ser" es va convertir en el tema dominant de les primeres obres de Sartre, un tema plasmat en la seva principal obra filosòfica ''L'ésser i el no-res'' (''L'Être et le Néant'', 1943). La introducció de Sartre a la seva filosofia és la seva obra ''L'existencialisme és un humanisme'' (''L'existentialisme est un humanisme'', 1946), presentada originalment com a conferència. Proporcionat per Wikipedia