Diego Ruiz Rodríguez
Diego Ruiz i Rodríguez (
Màlaga,
1881 –
Tolosa de Llenguadoc,
1959), fou un
psiquiatre,
escriptor,
filòsof i
periodista. Llicenciat en
medicina a Barcelona, s'especialitzà en psiquiatria a l'estranger, essent nomenat director del manicomi de
Salt (1909-1910). Escriví en català, castellà, alemany i italià sobre filosofia, sociopolítica i medicina, i en l'àmbit literari fou autor de contes. Molt actiu en la vida intel·lectual i social catalana: impulsà associacions, freqüentà tertúlies, donà conferències i col·laborà habitualment en diaris i revistes. Personatge controvertit i extravagant, mantingué durant un temps amisat amb
Prudenci Bertrana qui no obstant, posteriorment, el convertí en personatge literari a ''
Jo! Memòries d'un metge filòsof'', on quedava ridiculitzat. El 1907 traduí al castellà ''Del asesinato considerado como una de las bellas artes'', de
Thomas de Quincey, i el 1908 la
Biblioteca Popular dels Grans Mestres publicà una versió seva en català de ''
Macbeth'', de
Shakespeare, no gaire fidel a l'original segons els crítics. Era nebot del metge
Rafael Rodríguez Méndez germà de la seva mare
Carmen Rodríguez Méndez presidenta del
Helenico Foot-ball Club l'any 1913 essent la primera dona a presidir un club de futbol a l'Estat espanyol.
Proporcionat per Wikipedia
